Les meves primeres paraules com a alcaldessa de Sant Boi

Bon dia a tothom, regidores, regidors,  ciutadanes, ciutadans, representants d’entitats, associacions, organitzacions i institucions, gràcies per ser aquí, per compartir aquest moment i sobretot  perquè sou, sense cap dubte, el símbol  més clar de la vitalitat de la nostra ciutat.
Abans de seguir vull adreçar les meves primeres paraules al Jaume, el nostre alcalde Jaume Bosch, paraules d’agraïment, de reconeixement però sobretot d’un profund afecte. I no solament per la seva feina i  pel llegat que deixa a Sant Boi sinó perquè ha estat un exemple per a totes i tots nosaltres com a  alcalde, com a company i com a persona, per la seva honestedat, rigor, compromís i generositat. Per tot plegat moltes gràcies, Jaume. Ha estat un plaer formar part del teu equip, treballar amb tu tots aquests anys i ara continuar el projecte que has liderat fins avui.
També vull fer un agraïment explícit al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya-Els Verds, Esquerra Unida i Alternativa, pel seu suport, el qual sorgeix d’una llarga trajectòria històrica de compromisos i d’acords, però sobretot del treball conjunt com és el cas de l’actual pacte de govern.
També vull agrair el gest de Convergència i Unió de no presentar candidat.
Finalment, estenc el meu agraïment a totes les alcaldesses, alcaldes, regidors, regidores i altres autoritats que avui han volgut acompanyar-nos.
Avui, davant de totes i tots vosaltres,  us dic que és un honor acceptar la responsabilitat que m’acaba de ser encomanada, com a alcaldessa de la meva ciutat. I us dic, també, que accepto aquest encàrrec amb orgull, amb convicció i amb il·lusió, però alhora amb responsabilitat i molt de respecte a la ciutadania.
Per altra banda, també haig de dir que m’apropo a aquest repte tan extraordinari  des del meu  compromís de ciutadana conscient i responsable, des de la meva vocació de servidora pública i des del privilegi de  prendre el relleu  en el lideratge d’un projecte de ciutat transformador i sòlid,  que permet desplegar, a la nostra ciutat, polítiques clarament progressistes i d’esquerres, basades en la defensa de la justícia social, la solidaritat, la igualtat i la sostenibilitat, amb un equip capaç i valent, però sobretot amb la  humilitat de qui ha de guanyar-se cada dia la confiança de les ciutadanes i els ciutadans.
Permeteu-me que, en un moment com aquest en què manquen les paraules i sobren les emocions, us parli de mi.
Sóc dona, ciutadana de Sant Boi i socialista, i com a tal, us vull parlar avui. Des del cor.
Seré la segona dona alcaldessa de Sant Boi. I això significa molt. Significa que consolidem la nostra aposta com a ciutat per assolir un repte: homes i dones accedint en igualtat d’oportunitats a la responsabilitat pública de ser alcalde o alcaldessa. No es tracta d’un fet casual, ni fruit de la deriva del temps, sinó una conseqüència de la lluita de moltes dones i cada cop més homes al llarg de la història.
En aquests moments em vénen al cap les paraules d’una persona referent en la meva vida i en la meva carrera professional i política. Aquesta persona, fa 83 anys, aventurava:
                    Yo sólo he puesto la semilla, otras mujeres vendrán…
                    (Campoamor, 11 d’octubre de 1931)
Gracias también a ti, Clara Campoamor, por haber puesto la semilla que nos ha permitido a las mujeres ser ciudadanas de pleno derecho, y que nos ha permitido a muchas otras participar en política y ser sujetos políticos.
I aquest compromís polític el visc com a dona socialista per convicció i per principis, perquè no entenc el món sense llibertat, sense justícia social, sense igualtat i sense solidaritat, sense lluitar contra les desigualtats i les discriminacions de qualsevol mena, sense estar al costat de les persones que més pateixen, defensant els seus drets i la seva dignitat.  Són els meus valors i els defenso amb orgull. Són els valors amb els quals entenc la política, i amb els quals arribo a l’alcaldia.
Vinc de treballar per a les persones més vulnerables, de conèixer el patiment de molts santboians i santboianes que han perdut la seva feina, la seva llar i la seva dignitat amb aquesta crisi dramàtica que ens afecta, per això, continuaré defensant amb una aposta clara i contundent les polítiques socials que en aquests moments poden contenir i contrarestar situacions de risc d’exclusió i pobresa.
Però també soc una ciutadana més de Sant Boi,  una ciutadana conscient i responsable i, com a tal, entenc que la finalitat de la política en general i en especial de la política local és la vida quotidiana, allò que té a veure amb les necessitats més vinculades al que és essencial per créixer i projectar-se com a persona. Allò que té a veure amb el que preocupa a les veïnes i els veïns, a les famílies, a la comunitat   i amb les respostes que busquem respecte al que passa a la nostra ciutat.  Allò que té a veure amb les petites coses, però alhora tan importants per generar sentiments de satisfacció, seguretat i pertinença. Mai no he entès la història dels pobles explicada des de les lluites i els conflictes. Sempre he cregut més en la història que conformem totes les persones anònimes, aquella que mou el món, la nostra, la de la vida quotidiana la de totes i tots nosaltres.
Sóc el que veieu, una dona treballadora, arrelada i compromesa amb la ciutat de la seva família vinculada històricament a la pagesia, amb la ciutat que l’ha vist créixer, i que ara veu créixer el seu fill; que comparteix les preocupacions i els neguits de la majoria de santboianes i santboians. Per això, cada matí, quan acompanyo el meu fill Roger a l’escola pública del barri, penso que treballaré per garantir la xarxa d’escoles públiques de la ciutat, per a la millor oferta educativa, de qualitat i de futur i que permeti la igualtat d’oportunitats de totes les nenes i els nens de Sant Boi; també quan juga amb els seus amics al parc de la Muntanyeta, penso que treballaré per mantenir un espai públic de qualitat,  acollidor, accessible i segur, que faciliti la convivència i la cohesió social; quan  va a l’escola municipal de música penso a treballar per la socialització de la cultura i dels ensenyaments artístics com a element de projecció i de creixement dels nostres  ciutadans i ciutadanes; en  apropar-nos a   la piscina del poliesportiu de la Parellada penso a mantenir i millorar la xarxa d’equipaments esportius de la nostra ciutat i en la importància de l’esport com a element inclusiu i promotor de la salut. Els dissabtes, a l’esplai del barri, penso en el paper fonamental del conjunt d’entitats que estan treballant des de diferents àmbits i que han aconseguit que Sant Boi sigui una ciutat viva.
Pero no me voy a alargar más… muchos pensaréis ¿Cómo puede ser que nos haya hablado de su vida en estos momentos? Sencillamente porque mi vida es una más. Mi pasado, mi presente y mi futuro están aquí. En Sant Boi vivimos 83.250 personas, 83.250 relatos de vida como el mío, todos diferentes e importantes. Pero todos tienen un elemento en común: que pasan en Sant Boi, porque somos ciudadanas y ciudadanos de Sant Boi. Per això, i perquè es desenvolupin en plenitud, cal continuar desenvolupant el pla de govern que es troba en la seva recta final però que, coherent amb el difícil context econòmic i social que estem vivint,  manté com a prioritats l’aposta per aconseguir una ciutat que creixi econòmicament i generi ocupació,  una ciutat cohesionada socialment i inclusiva amb tothom i una ciutat que compti amb  un govern i amb una Administració local que aposta per la transparència i la qualitat democràtica. Fer compatible el desenvolupament de l’economia amb la justícia social es troba com a element substancial del projecte que defenso i lideraré a partir d’ara, i que vol fer possible aquestes prioritats amb l’ànima de la nostra ciutat, tot allò que la fa especial i única, tot allò que forma part dels seus trets diferenciadors i identitaris, com el nostre patrimoni històric i cultural, el nostre entorn natural i, per descomptat, la salut mental.
Però tinc clar que aquests reptes són col·lectius, i és així com entenc la política, per tant, des del primer moment vull parlar de mà estesa, de pacte, de diàleg, de compromís, d’aliances amb tots els que vulguin construir ciutat des dels valors del progrés i  del respecte a la convivència i a la diversitat.
Treballaré perquè les ciutadanes i els ciutadans de Sant Boi percebin el bé públic com a bé comú, i per fer-ho és fonamental l’exemplaritat des del govern i l’Administració pública. I aquest també és el meu compromís: ser i exigir exemplaritat al meu equip per recuperar o bé reforçar els vincles i la confiança entre la societat i l’Administració. Com a servidora pública també defensaré amb orgull els serveis públics que són la concreció de drets fonamentals de ciutadania i, en aquests moments, única garantia dels més vulnerables per un millor futur.
I tinc clar que la meva feina ha de continuar desenvolupant-se des de la proximitat real a la comunitat. La ciutat transcorre als barris. Per això des d’avui mateix em comprometo a dur l’alcaldia als nostres barris, a ser allà, amb vosaltres, a peu de carrer, per escoltar de primera mà els problemes i cercar conjuntament les respostes i solucions.
I això ho vull fer comptant amb tothom, amb les regidores i els regidors, també amb tots els treballadors i les treballadores municipals, amb les entitats, amb la ciutadania activa i responsable… Per sobre de tot crec en la força de les persones. Vull que el meu equip sigui la ciutat de Sant Boi perquè tenim un objectiu comú un Sant Boi millor.
Permeteu-me que us digui que avui, ara que assumeixo l’alcaldia de la meva ciutat, em sento molt feliç, compromesa i engrescada. Tant de bo aquesta il·lusió es converteixi en col·lectiva, tant de bo us l’hagi sabut  transmetre. Tinc un any i un compromís personal per treballar, treballar  i treballar per servir a la meva ciutat,  per compartir amb totes i tots vosaltres, des de les meves conviccions més profundes, la il·lusió i la lluita per la dignitat i l’esperança en un futur diferent.
Abans d’acabar vull donar les gràcies a la meva família, per ser sempre al meu costat, per donar-me suport incondicional, i per nodrir-me cada dia de l’energia necessària en la lluita per les meves conviccions i els meus compromisos. I sobretot gràcies al meu fill Roger, la meva força i la meva ànima.
I ara sí, acabo amb una reflexió de la Hannah Arendt, amb qui comparteixo el meu compromís de lluita per la igualtat:  “Ningú no pot ser feliç sense participar en la felicitat pública. Ningú no pot ser lliure sense l’experiència de la llibertat pública. I ningú, finalment, no pot ser feliç o lliure sense implicar-se i formar part de l’acció política transformadora”.
Agraeixo molt la vostra presència avui i aquí. I espero que m’acompanyeu.
Moltes gràcies i, ara sí, s’aixeca la sessió.
10-05-2014