L’estiu de 2015 ha suposat un clar toc d’atenció per recordar-nos que no podem baixar la guàrdia enfront de la violència masclista. L’acumulació de notícies terribles ha situat davant dels nostres ulls l’evidència que el problema de la violència és un fet estructural d’una societat on la discriminació per raó de gènere és una realitat quotidiana.
Lluny queda l’esforç fet des de posicions progressistes per legislar contra la violència masclista i destinar recursos a favor de la igualtat efectiva entre dones i homes. L’actual govern conservador ha deixat d’apostar per aquest esforç. Quan es retallen partides i s’abandona el desenvolupament dels marcs legals que protegeixen les dones, el problema s’agreuja (i ara, tristament, s’estén també, cada cop més, a nens i a nenes que viuen en entorns familiars afectats per la violència).
Sant Boi manté viu el compromís contra la violència de gènere
La crisi no pot ser una excusa perquè es redueixin els recursos destinats a la lluita contra la violència masclista. No és un tema menor, ni un assumpte de les dones, ni un problema puntual en vies de solució. És un tema central i ha de ser absolutament prioritari per a les polítiques públiques, ja que afecta la conservació de la vida de les dones i la preservació dels seus drets. Mentre no el resolguem, ens serà impensable assolir la plena maduresa com a societat.
A Sant Boi, les dones i els homes des de la igualtat seguirem mantenint viu el nostre compromís davant la violència i la discriminació. Aquest és, a les portes de la commemoració del Dia Internacional contra la Violència Masclista, el tema central d’aquest número de novembre del Viure Sant Boi.
