La dignitat de la nostra gent gran
Admiro la generació del meu pare i de la meva mare. Una generació que va haver de créixer en una època difícil i que va aconseguir tirar endavant amb no poc esforç i molta dignitat. Ara que s’han fet grans, continuen dedicant hores del seu temps a ajudar la família i, gràcies a això, estan contribuint a amortir els efectes de la crisi econòmica.
Aquestes persones admirables i generoses són la gent gran del segle XXI. La seva realitat no es correspon amb el tòpic que associa aquesta etapa de la vida amb una actitud cansada i passiva. Els temps han canviat. Avui dia, la majoria de les persones de la ‘tercera edat’ tenen bona salut, viuen de forma autònoma, es relacionen, fan esport, tenen inquietuds culturals, estudien i, fins i tot, se’n surten amb les noves tecnologies.
L’edat els planteja nous reptes i oportunitats que ells i elles volen seguir aprofitant. Per això, des de l’Ajuntament treballem per oferir serveis que els facilitin un envelliment actiu i reforcin la seva autonomia.
També hem de seguir destinant i reclamant més recursos per atendre les dificultats que el pas del temps causa en la vida diària de les persones grans -i de les seves famílies. La dècada passada, els governs progressistes del nostre país van apostar -amb lleis i recursos- per fer del suport a la dependència una nova conquesta de l’Estat del benestar.
Malauradament, la crisi ha servit d’excusa per retallar aquest avenç col·lectiu.Des del govern municipal, seguim fent feina perquè la nostra gent gran gaudeixi de la vida digna, activa i en plenitud de drets que sens dubte mereix.
També podeu lligir aquesta columna al Viure Sant Boi de maig 2016
