El dret a un habitatge digne
Massa persones a la nostra ciutat, al nostre país, han estat víctimes de la crisi econòmica i financera i s’han trobat amb greus dificultats per fer front a les despeses de la seva llar. Haver de marxar a la força del lloc on es viu per no poder pagar és una situació molt trista i angoixant, i el simple fet d’enfrontar-se al risc que això passi, també.
Per això, el govern municipal ha mantingut un compromís permanent amb les necessitats de les famílies més vulnerables de Sant Boi i, des de l’inici de la crisi, hem fet de les polítiques socials la nostra màxima prioritat i hem treballat des de la proximitat per buscar alternatives a l’exclusió residencial amb un objectiu molt clar: que cap persona de Sant Boi es quedés en cap moment sense sostre.
Malgrat la manca de competències i la limitació de recursos, crec que hem aconseguit anar oferint solucions. Malauradament, sovint hem trobat a faltar l’acompanyament i la implicació d’altres poders públics i hem topat amb les actituds insolidàries de les grans empreses que, com les entitats bancàries o les subministradores d’energia, han posat per davant els seus interessos a la dignitat de les persones i fins i tot, a vegades, al compliment de la llei.
Però no hem de pensar en l’habitatge només com un problema. Hem de mirar cap al futur i cercar fórmules per generar noves oportunitats en el territori que ens permetin configurar una bona oferta d’habitatge pública i privada que doni resposta a les necessitats dels santboians i les santboianes de totes les edats, en especial els i les joves amb un projecte d’emancipació propi. Aquest és el repte: que cap jove hagi de renunciar a Sant Boi, la seva ciutat, la nostra llar.
