Pau i prosperitat

A Sant Boi vivim intensament el mes de desembre. La Fira de la Puríssima i Nadal se succeeixen a les acaballes de cada any per convertir la nostra ciutat en un carrusel d’emocions i instants màgics que compartim en família i amb els nostres amics i amigues. La Fira de la Puríssima és el moment en què culmina la vida ciutadana de tot un any. Després de llargs mesos de preparació, tot Sant Boi s’aboca a aquesta gran expressió cívica i festiva de la nostra identitat, la d’un municipi amb arrels agrícoles que sap adaptar-se als reptes d’un món en plena transformació des del compromís amb el benestar i la sostenibilitat.

Sant Boi, pol d’estudis universitaris

Amb el recentment inaugurat campus docent del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, que ofereix un grau superior en Infermeria a més de diversos postgraus i màsters i que se suma a la posada en marxa del curs d’extensió universitària en matèria de logística de la UNED i al nou grau superior en transport i logística que ofereix la Fundació Llor en col·laboració amb l’empresa Prologis, Sant Boi esdevé́ un dels principals pols universitaris de la comarca. Aquest notable increment de l’oferta d’estudis superiors, que s’afegeix a la ja existent, s’ampliarà pròximament amb la formació universitària també en matèria de logística que oferirà la UB gràcies a un conveni amb Prologis i l’Ajuntament de Sant Boi.

11 de setembre. Construint la normalitat

Un cop més, l'11 de setembre Sant Boi es converteix en símbol de la identitat col·lectiva de Catalunya i, per fi, ho celebrem amb plena normalitat. Tornarem a commemorar la figura de Rafael Casanova, formarem part central de la vida institucional del país i reivindicarem l’esperit d’aquella diada de 1976: reivindicatiu, inclusiu i progressista. En aquella ocasió, Sant Boi va viure un dia històric i excepcional. La plaça de Catalunya de la nostra ciutat va ser l’escenari de la primera diada autoritzada pel govern espanyol després de la dictadura franquista. Desenes de milers de persones van arribar des de tots els racons de Catalunya i, més enllà de les seves diferències, van saber posar per davant allò que les unia. Una societat diversa i plural va fer gala d’un clam unitari i conciliador per expressar els seus neguits i les seves reivindicacions.