“Sóc una persona normal que intenta ser coherent amb els seus valors”

Lluïsa Moret va entrar a treballar a l’Ajuntament l’any 1989 amb un pla d’ocupació. Després d’anys de feina com a tècnica, el 2007 va fer el salt a la política. Des de l’any passat és l’alcaldessa. Psicòloga de formació i especialista en l’àmbit social, procedeix d’una família pagesa i viu des de petita a Vinyets. Va estudiar al Pedagògium Cos, l’Institut Rubió i Ors i la Universitat de Barcelona. Té un fill d’onze anys i s’autodefineix com una persona normal que intenta ser coherent amb el seus valors. La gestió del temps és la seva assignatura pendent i la poesia, la seva medicina.

Com es va produir el ‘clic’ que va portar Lluïsa Moret a la política?
Com a fruit d’una evolució natural. Jo estava molt centrada en la meva carrera professional tot i que militava en una organització política, però quan m’ho van proposar vaig dir que sí -després de pensar-ho molt- per coherència amb el meu compromís feminista des que vaig començar la carrera. Vaig pensar que no podia dir que no si sempre havia lluitat perquè les dones accedissin a llocs de decisió.

Quina perspectiva dóna el fet de treballar a l’Ajuntament des de fa 25 anys?
Sincerament, crec que haver començat des de baix m’ajuda a entendre moltes coses. Per un costat, tinc un coneixement profund de l’Administració i, sobretot, del meu paper com a servidora pública. Per l’altre, he tingut durant anys un contacte molt directe amb la ciutadania, en especial amb les persones més vulnerables, i crec que aquest és un valor clau per a qualsevol polític.

Treballant en l’àmbit social, què s’aprèn?
Sóc com sóc a causa d’aquesta feina. He après què són la tolerància, el respecte i l’empatia. Al servei de drogodependències o atenent dones que patien maltractaments greus he vist molt de prop situacions de vida o mort. He pres consciència de la importància real de les coses. Cal veure que sempre hi ha matisos entre el blanc i el negre, que sempre hi ha una possible solució. Hi ha qui llença la tovallola, això també ho he après, però jo crec que no ens hem de rendir mai en la lluita per allò en què creiem.

Com ha influït l’entorn familiar en la teva manera de veure el món?
Vaig créixer en una masia en companyia de tota la família, sentint les històries dels meus avis: la República, la guerra, l’exili, les represàlies… El seu compromís polític en una època tan difícil em vincula amb les idees progressistes, com la relació del meu pare, treballador de SEAT, amb el moviment sindical. L’àvia materna, amb qui em vaig criar, era una gran lluitadora i, sense saber-ho, tenia un feminisme intuïtiu que m’ha marcat. La meva àvia materna tenia també un gran compromís amb la llengua i la cultura catalanes.

Reivindiques ser una veïna més…
Sóc una persona normal. El meu vincle és el meu barri, sóc de la part baixa de Vinyets. Pertanyo a una generació en què els infants encara jugàvem al carrer i les àvies hi treien les cadires. És aquest un dels aspectes que ha generat la meva consciència de comunitat. Continuo vivint aquí, conec molta gent i m’agrada que el meu fill hi hagi arrelat.

El temps que et queda lliure, a què el dediques?
La gestió del temps és una dificultat per a mi. Vaig aconseguint reservar moments per a la meva família i, sobretot, per al meu fill. Sóc una persona social i m’agrada estar amb la gent, encara que també necessito espais de soledat. El poc temps que em queda el dedico a llegir i a escriure poesia. La poesia, des de sempre, m’ha ajudat a curar les meves ferides, em regenera.

Entrevista publicada a la revista Viure Sant Boi, d’estiu de 2015